El bruxisme cada cop és més freqüent en la població i el nombre de consultes per aquest motiu va en augment en les últimes dècades. Els darrers estudis avalen que hi ha diferents factors desencadenants, però tenen un eix comú: la hiperexcitabilitat en el sistema nerviós, amb la presència d’una dificultat per adquirir i mantenir un estat de relaxació.

Una reacció involuntària i de compensació del cos per deixar anar tensions acumulades degudes a un excès d'excitabilitat del sistema nerviós

Què és el bruxisme?

Podem parlar del bruxisme com una acció involuntària d’apretar les dents, una manera que té el cos de manifestar un malestar. Hem d’entendre’l com una forma d’alliberar una tensió interna i no com una patologia. La tensió alliberada mitjançant aquest mecanisme d’una forma continuada a la llarga pot portar problemes molt diversos i de vegades complexos que, de persistir, produeixin diferents símptomes que afavoreixin la presència de diverses patologies. És una reacció involuntària i de compensació del cos per deixar anar tensions acumulades degudes a un excés d’excitabilitat del sistema nerviós, molt vinculat a factors psicosocials. No es produeix sempre pel mateix motiu i cada cas necessita una avaluació particular i personalitzada.

Entrevistem Josep M. Charles, fisioterapeuta i acupuntor, màster en Valoració Energètica i Acupuntura del campus docent de Sant Joan de Déu de la Universitat de Barcelona per l'Escola Universitària Gimbernat de Barcelona, especialitzat en disfuncions del crani mandibulars i orofacials i acupuntor, per conèixer molt més sobre l'acció de serrar les dents de forma involuntària i les seves conseqüències.

Quins tipus de bruxisme hi ha?

Podem dir que hi ha dos tipus de bruxisme ben diferenciats:

• L’estàtic o concèntric: aquell en què s’apreten les dents però no apareix moviment de la mandíbula, que anomenem de tipus concèntric.
• Excèntric o de fricció: el que quan s’apreta presenta un moviment de fricció entre les dents i que anomenem excèntric.

La tensió interna genera diferents accions involuntàries com tensar les espatlles, o no poder mantenir les cames quietes

La meva experiència em porta a parlar de bruxisme intercorporal per tal de tenir una visió més àmplia d’aquesta acció involuntària i afegiria la resposta de tensar les espatlles, apretar els punys, no poder mantenir les cames quietes, o fins i tot presentar tensió en la musculatura involuntària de l’aparell digestiu, per destacar algunes de les moltes altres maneres de manifestar aquesta tensió interna.

Quins efectes produeix el bruxisme?

Si ens centrem en l’acció principal del bruxisme, ja sigui concèntric o excèntric, només produeix un desgast en l’esmalt de les dents, i per tant una acció que va llimant la superfície de les peces dentals fins arribar al punt de poder afectar la dentina i la polpa, així doncs, la salut bucal.

Però està clar que aquesta afectació és nomes la punta d’un iceberg i que les repercussions son d’una amplíssima magnitud, i es posen en risc moltes funcions corporals. Per fer una síntesi dels seus efectes destacaria la implicació que té aquesta acció en l’esfera cranial, mandibular, oral i cervical, ja que seran aquestes les zones que més subjectes estaran a patir alguna alteració física. Així, les persones que pateixen bruxisme manifesten sovint mal de cap, dolor de cervicals, afectació de l’articulació temporomandibular, clic articular, acúfens (sorolls a l’oïda), problemes bucals, afectacions en la visió, vertigen, dolor en la musculatura de la cara i del coll (dolor miofascial amb la presencia de punts gatell), alteració en la dinàmica i el control motor de la mandíbula que afecta el bon funcionament per mantenir una correcta oclusió.

La dificultat per tenir un bon descans nocturn seria també un dels motius que repercutiria en el fet de poder gaudir d’energia renovada per afrontar el dia.

A quina edat comença i per què?

El bruxisme es pot patir en molts moment de la vida i afecta tant a persones joves com adultes.

En la infància, entre els 6 i 10 anys,  es considera  com un factor en el desenvolupament cognitiu, neuromotor i del creixement mandibular del nen, i se suposa relacionat amb l'estrès de totes les activitats i la càrrega de treball del nen a l'escola o fora d'ella.

El bruxisme infantil pot ser causat per tensió i nerviosisme físic i emocional

Un factor important del bruxisme és el canvi de la dentició dels nens. Això és així per tal de facilitar l’estímul de forma natural del creixement dental, de l’os i de la musculatura de la cara. Així doncs, presentar una mala alineació dental que impedeix tancar correctament la mandíbula seria un altre motiu. Els paràsits intestinals, els típics cucs, seria un altre motiu principal del bruxisme que genera una incomoditat i un malestar provocant tensió i nerviosisme. Al bruxisme infantil no se li ha de donar la mateixa importància que al d'una persona adulta llevat que perduri molt en el temps i interfereixi en el correcte creixement craneofacial del nen.

Com actuar quan un nen té bruxisme?

Quan un nen pateix bruxisme el millor es portar-lo a un odontopediatre que tingui una visió global i que treballi amb altres professionals com un fisioterapeuta especialitzat en problemes cràniomandibulars, un logopeda, o un psicòleg infantil per tal de tenir una visió àmplia de la situació i disposar de més recursos. Per al bon funcionament neuromotor de crani, mandíbula i cervicals caldrà que l'odontopediatra i el fisioterapeuta craniomandibular treballin junts ajudant a millorar l'oclusió i la bona dinàmica mandibular. Si hi ha presència d'alteracions en la deglució, respiració oral o malposició de la llengua, un logopeda ajudarà a entendre més la situació i aportarà recursos de millora en aquest aspecte. Tenint en compte les causes psicoemocionals que poden influir en la seva aparició, l'anàlisi psicològica serà determinant en molts casos. La relaxació i tranquil·litat del nen depèn del seu entorn i de com viu les seves experiències.

El bruxisme en adults és més complicat però sempre va lligat a la dificultat per relaxar-se

En el cas dels adults la cosa és més complicada i l’abordatge, tot i ser bastant similar, canvia, doncs els patrons estan més arrelats que en els nens. Les dinàmiques de treball també se centren en facilitar una bona oclusió de la mandíbula, treure tensió i valorar l’estat d’estrès que origina la hiperexcitabilitat del sistema nerviós i la seva dificultat per relaxar-se. Facilitar el descans reparador és primordial per trencar el cercle i evitar que la musculatura s’activi, sobretot a les nits. El tractament amb acupuntura està donant força bons resultats en aquest tipus de problemes. Des de l’odontologia es fa un abordatge mitjançant les fèrules de descàrrega i així evitar que les dents es facin malbé.

Hi ha diferències entre el bruxisme nocturn i el diürn?

Efectivament, hi ha diferències entre el bruxisme nocturn i el diürn. En el bruxisme nocturn es presenta una incapacitat per poder relaxar la musculatura mandibular que està hiperestimulada i que per desbordament no és capaç de relaxar-se. Estudis recents situen el bruxisme a l’inici de la fase REM del son on, per algun motiu, s’estimulen les neurones motores generant contracció muscular involuntària. Fer una anàlisi dels somnis també podria ser una bona manera d'abordar aquesta situació. Altres estudis ho relacionen amb el ronc, les pauses respiratòries, les apnees o amb altres alteracions durant el son.

Per contra, en el bruxisme diürn entraria en joc la tensió manifesta per afrontar les situacions del dia a dia. Moltes persones presenten aquesta tensió per poder enfortir-se davant les tasques que han de realitzar, cosa que els dona seguretat i fermesa. En ambdós casos afegiria les situacions que generen ràbia o frustració que no està ben gestionada i canalitzada emocionalment. Hi ha persones nervioses per fora i relaxades per dintre i altres que semblen relaxades per fora i estan nervioses per dintre. Dos patrons que defineixen molt clarament que el bruxisme el podem trobar de moltes maneres on sempre hi ha excés de tensió.

Què ens recomana per evitar el bruxisme?

Uns estils de vida correctes són importants per disminuir l’estat d’excitació i millorar el bruxisme, així doncs, convé evitar estimulants com el cafè, la xocolata, l'alcohol, el tabac o altres substancies excitants. És fonamental no rebre estímuls lluminosos en excés, sobretot a les nits, treballar la respiració conscient, tècniques de relaxació, una alimentació on predominin cereals en gra, fruites, verdures, evitar l'excés de carn vermella, greixos, sucre i farines refinades. Fer banys de sal, practicar un esport suau i no molt intens ni de llarga durada, doncs l’esgotament físic dificulta la capacitat de relaxar-se. I el més important: evitar les situacions que siguin fonts d’estrès. Aquests serien alguns dels consells a seguir per poder millorar pel que fa al bruxisme.

Més informació: 

Centre JM Charles: fisioteràpia, osteopatia i acupuntura

Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya