La majoria de pisos als centres de les grans ciutats, com Madrid o Barcelona, tenen una mida entre 35 i 75 m2. Si vius sol pot semblar un paradís, però si l'has de compartir amb la teva parella i la teva família la convivència pot resultar complicada a mesura que passen els dies de confinament obligat.

L'ésser humà és social, necessita viure en companyia, però alhora requereix d'espai i intimitat. En aquesta dualitat rau la complexitat de la convivència…

Si a l'equació, que ja és complexa per si sola, li sumem un espai reduït, aprendre a bregar amb la situació pot ser tot un repte per no caure en la intolerància i la irritabilitat. L'ambient a la llar no s'ha de prendre com una menudalla, ja que la pròpia OMS considera que les condicions de la llar es poden considerar factors de risc o agents de la salut dels seus residents.

Els 5 pilars per una convivència harmònica són la comunicació, la flexibilitat, saber compartir, l'ordre i respectar els espais privats…

És fonamental no només parlar amb les persones amb qui convius, sinó també escoltar-les: la qualitat de la conversa. De vegades només «sentim» però no escoltem ni entenem. Potser si reduíssim la grandària del nostre ego i prestéssim atenció al que ens està dient l'altra persona ens estalviaríem un munt de malentesos i discussions.

Això es relaciona directament amb la flexibilitat i amb saber compartir. Amb cedir, amb no voler portar la raó sempre i en tot. Cal saber rebre, però també cal saber donar. Aconseguir un equilibri, una harmonia que ens beneficiï a tots.

Un altre factor elemental és l'organització: tot passa per l'ordre a casa, en el sentit més ampli de la paraula, des de l'ordre en nosaltres mateixos fins a l'ordre en l'ambient. Una rutina dins la llar construïda entre tots, basada com ja hem dit en la comunicació, la flexibilitat i saber compartir.

Finalment, és important promoure espais d'intimitat i solitud, com afirma Javier Urbina, urbanista de la UNAM: «Quan algú vol estar sol i no té on, això representa una pressió molt seriosa». És important que tots els membres de la llar tinguin aquest lloc on recloure's del món, on es puguin relaxar tenint per segur que aquest lloc serà respectat per la resta.

Els espais privats no sempre poden ser habitacions d'ús exclusiu, poden crear-se en una sala on cada habitant de la casa construeixi el seu espai individual. És important que tots respectin aquest espai privat tot i estar en una zona comuna. No val ocupar ni ordenar un espai privat aliè perquè podria ser entès com una acció de pressió o d'atac personal que compliqui la convivència.

La forma en què estigui decorada la casa influeix en el nostre cervell i en les nostres emocions

Més enllà dels factors antropogènics en la convivència (els 5 pilars), l'espai on ens trobem i la seva estructura també juguen un paper molt important. Des que el 2003 es va crear l'Acadèmia de Neurociències per l'Arquitectura (ANFA) a San Diego (Estats Units), s'ha avançat molt en el coneixement de com l'ambient és capaç de modelar el cervell, i per tant, les nostres emocions. La neurobiòloga Mara Dierssen afirma que podem crear ambients que millorin l'estat d'ànim, la productivitat, l'aprenentatge o la creativitat. I l'arquitecta Cecília Rimoldi de l'Associació de Neuroarquitectura i Neurodisseny afirma que una simple finestra actua a manera d'«escapament psicològic» i aporta confort. Aquest efecte terapèutic augmenta si a més té vistes a un paisatge natural: arbres, un jardí o un parc. Fins i tot els quadres o els pòsters amb paisatges produeixen el mateix efecte. Posar vegetació a casa, a l'ampit o a la terrassa, ens connecta amb la verdor pròpia de la vida.

Enllaços relacionats:
Directrius de l'OMS (Organització Mundial de la Salut)
Acadèmia de Neurociències per l'Arquitectura 
Associació de Neuroarquitectura i Neurodiseny 
Llibre Pedagogía de la convivencia (Xesús R. Jares)