El passat mes de desembre del 2020, el Programa per al Desenvolupament de les Nacions Unides (UNDP) va presentar nous criteris en l'Índex de Desenvolupament Humà (HDI, Human Development Index).
El concepte de desenvolupament econòmic ha anat canviant al mateix ritme que ho ha fet la societat; fins l'any 1990, el desenvolupament econòmic dels països es mesurava pel PIB (Producte Interior Brut) de cada Estat sense tenir en compte cap altre factor. Des de l'any 1990, l'UNDP va classificar els països del món segons el seu nivell de desenvolupament humà, valorant si les persones que viuen a cada país tenen llibertat i l'oportunitat de portar la vida que desitgen.
El 2020, després de l'assot de la pandèmia de la COVID-19 en tot el planeta, el nou Informe sobre Desenvolupament Humà 2020 indica que en tot el món cap país ha aconseguit arribar a un desenvolupament humà molt alt sense exercir una pressió desestabilitzadora sobre el planeta i ha eliminat 50 països del grup de desenvolupament humà molt alt per la seva dependència dels combustibles fòssils i la seva empremta material.
L'índex és un percentatge que valora l'esperança de vida al néixer, els anys esperats d'escolaritat, els anys de mitjana d'escolarització, i la renda nacional bruta per càpita de cada Estat participant. La novetat d'aquesta darrera edició és la integració de les emissions de diòxid de carboni i la empremta material dels països (una mesura de l'extracció de matèries primeres en el món per cobrir la demanda nacional).

Antropocè, l'Era dels Éssers Humans, una nova època geològica de transformació

Els científics posen l'èmfasi en el fet que ja no és el planeta qui influeix en els éssers humans sinó a l'inrevés, i a aquesta nova era se l'anomena Antropocè, l'Era dels Éssers Humans, una nova època geològica de transformació. Transformacions que amenacen amb assolar el nostre planeta, i amb això, la nostra existència, no només per la crisi climàtica sinó per l'acidificació dels oceans i un col·lapse de la biodiversitat del planeta, tot això a causa de l'acció humana.
Achim Steiner, administrador de l'UNDP, afirma que «el poder que exercim els humans sobre el planeta no té precedents. Enfront de la COVID-19, temperatures que trenquen registres històrics i una desigualtat que s'estén, ha arribat l'hora d'utilitzar aquest poder per redefinir el que entenem com a progrés… Cap país a tot el món ha aconseguit arribar a un desenvolupament humà molt alt sense exercir una pressió desestabilitzadora sobre el planeta. No obstant això, podem ser la primera generació en corregir el rumb. Aquesta és la propera frontera del desenvolupament humà».

El paper de l'educació en el nou desenvolupament humà

L'educació en valors sostenibles i la transformació de les normes socials ha de néixer a les escoles. Els programes curriculars han d'abandonar l'opció del medi ambient com una assignatura extraescolar, anecdòtica, i desenvolupar-la de forma transversal i profunda des de totes les assignatures i àmbits possibles.

Per a les Nacions Unides, el desenvolupament humà neix de l'educació

Cal educar en els nous paradigmes de desenvolupament humà per poder fabricar un canvi total i integral de tots els aspectes de la societat. Els alumnes han d'adquirir hàbits en diversos àmbits que els permetin convertir-se en persones adultes capaces de desenvolupar la seva activitat econòmica futura de forma sostenible. Per a això, és urgent la formació de docents per adquirir habilitats i sensibilització amb el medi ambient. Per a les Nacions Unides, el desenvolupament humà neix de l'educació perquè contribueix a la participació de l'individu en la transformació de la societat.
L'educació normalment espera els canvis en les polítiques educatives, però en aquesta ocasió no hi ha aquest marge de temps, cal actuar ja i fer nous programes educatius des de cada centre que impliquin l'acció i la responsabilitat dels alumnes en la transformació del planeta.

Espanya està en el lloc 27 del rànquing

Espanya figura a la llista de països amb un desenvolupament humà molt alt amb un índex del 0,884, essent els tres primers països Noruega (0,949), Austràlia (0,939) i Suïssa (0,939). Com a curiositat, la comunitat autònoma d'Euskadi està al lloc 12, amb un índex del 0,937, enfront del 0,884 d'Espanya. L'HDI observa l'escolarització fins als 18 anys, no contempla estudis universitaris o terciaris.
Als llocs de cua trobem aquells països amb un baix desenvolupament humà, a l'últim lloc apareix la República Centreafricana amb una esperança de vida dels seus habitants de 51,5 anys i una mitjana d'anys d'escolarització de 4,2 anys, això porta al país al lloc 188 de la llista, amb un HDI de 0,352.
Aquestes dades ens indiquen que hi ha un gran treball per fer i un llarg camí per recórrer per facilitar el desenvolupament humà al planeta fomentant el dret a la vida i a l'educació de tots els individus i la sostenibilitat amb el medi en què habiten.

Més informació

Informe complet:

UNDP (2020). Human Development Report 2020. The next frontier. Human development and the Anthropocene. http://hdr.undp.org/en/2020-report

Consulteu llista complerta de països: http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdr_2016_statistical_annex.pdf

Vídeo de la presentació de l'informe a l'Ecuador, versió castellana:  https://youtu.be/xmtt3XHvv2Y