La filosofia és la disciplina que ens ensenya a qüestionar-nos-ho tot, a raonar i a analitzar el que ens envolta de forma crítica, no donant res per suposat. És, a més, una de les assignatures de Batxillerat que durant els últims anys s'ha vist afectada per les diferents lleis educatives, que li han anat traient protagonisme dins del currículum acadèmic.

L'ensenyament de la filosofia pretén preparar l'alumnat en l'anàlisi crítica i la decisió argumentada i lliure, seguint així l'opinió del filòsof espanyol Manuel Sacristán, segons la qual l'activitat filosòfica consisteix a criticar dades i establir fins.

L'activitat filosòfica consisteix a criticar dades i establir fins

En estudiar filosofia, els alumnes i les alumnes aprendran a fer-se càrrec del món en el que viuen de manera crítica, a buscar els conceptes que s'ajusten a la realitat en què viuen, a prendre decisions racionals i a ser capaços d'intervenir en el món que els envolta i transformar-lo o, com proposa Judith Butler, «habitar-lo».

La REF proposa que aquesta disciplina s'estudiï també en l'Educació Primària

A causa del potencial d'aquesta assignatura, diversos organismes com la Red Española de Filosofia (REF) —composta per 24 facultats que imparteixen el grau en Filosofia, l'Institut de Filosofia del CSIC i més de cinquanta associacions filosòfiques de diferents camps temàtics, nivells educatius i comunitats autònomes— proposen que aquesta disciplina s'estudiï també en l'Educació Primària. Diversos experts asseguren que els nens tenen l'instint de filosofar, ja que s'ho qüestionen tot constantment, però la societat els indueix a reprimir-ho. A més, segons un estudi realitzat al Regne Unit per l'Education Endowment Foundation, els nens que estudien filosofia obtenen millors resultats acadèmics en la resta de matèries.

Els nens tenen l'instint de filosofar

Filosofia per a nens

La filosofia per a nens, creada en la dècada del 1970 pel filòsof Matthew Lipman, és una metodologia molt estesa en altres països que consisteix a aprendre a pensar. No es tracta d'ensenyar doctrines ni autors, sinó d'ensenyar als nens a argumentar, debatre, escoltar-se i treballar en equip. A Espanya molts mestres l'apliquen voluntàriament amb nens de 5 a 10 anys. Un exemple és Lola Millán, professora al Col·legi San Gabriel de Zuera (Saragossa), que ha introduït la filosofia a Primària a través del projecte «Filosofando con el coco».

Filosofia per a nens ha estat considerada pel Consell d'Europa com una eina per a una educació democràtica, basada en el diàleg i la resolució no violenta dels problemes

La idea de Matthew Lipman és que una de les metes de l'educació hauria de ser convertir els nens en persones crítiques que qüestionin les coses i desenvolupin l'habilitat de pensar per si mateixos; i així, quan estiguin llestos, desplegar el seu propi conjunt de creences sobre el seu entorn sense adoptar acríticament les mateixes que els seus pares o professors.

Com ensenyar filosofia a nens?

Ensenyar filosofia no implica únicament el coneixement d'autors, suposa desenvolupar el pensament lògic i la reflexió crítica dels alumnes. D'aquesta manera, la filosofia no només s'aprèn, sinó que es practica, per mitjà de murals, debats, redaccions, pel·lícules, plantejament de situacions, vídeos, àudios, projectes o excursions.

Una bona forma de fer filosofia amb els nens és utilitzar el mètode socràtic, que consisteix a intentar aclarir el significat d'un concepte, com ara l'amor, per mitjà del qüestionament, és a dir, en comptes de fer un discurs explicant què és l'amor, es tracta de preguntar a cadascú què significa l'amor per a ell o ella.

Fer preguntes obertes a nens és fer filosofia

Un altre dels aprenentatges que s'obtenen amb la filosofia és la posada en pràctica dels valors; perquè els nens no aprendran a ser respectuosos copiant mil vegades «seré respectuós» o escoltant una xerrada sobre això, sinó que ho aprendran quan siguin capaços d'escoltar les opinions de la resta de companys i de dialogar amb ells tot i no estar-hi d'acord.

La rellevància de la filosofia

En un món on ens trobem sobreexposats a la sobreabundància i en què la societat és hiperconsumista, en què la comunicació es troba afeblida a causa, entre altres qüestions, de les noves tecnologies i de les xarxes socials, amb un exhibicionisme digital en el qual només importa l'aparença, en una època en què tot és tecnologia, es prioritza abans que res que els nens sàpiguen manejar un ordinador. No obstant això, si un no té criteri a l'hora d'utilitzar un ordinador tampoc li servirà de gaire, i per a això hi és la filosofia, per ensenyar-nos com costruir-nos a nosaltres mateixos.

La filosofia està per ajudar-nos a tenir un criteri propi

Això és quelcom en què molts intel·lectuals estan insistint: les humanitats són absolutament necessàries per a una societat tecnològica i per a una societat científica, perquè les humanitats són les que aporten criteri, alternatives, pensament crític i pensament creatiu. Ens donen possibilitats reals d'abastar habilitats (totes les habilitats que la història de la filosofia ens ha regalat), però també actituds (de descobriment, d'admiració, de sorpresa, d'anar més enllà…). Tot això no ho pot proporcionar la tecnologia, per això necessitem aquesta empenta de les humanitats i la filosofia per educar en la sorpresa.

Per a més informació visiteu: