La incorporació de la dona al món laboral en els darrers trenta anys és un dels canvis socials més importants de l'actualitat. Al nostre país, la ràpida entrada de la dona a la feina en un Estat «familista» porta aparellada una sèrie de conseqüències que es poden considerar negatives, com la davallada de la natalitat, el retard en el primer naixement o l'envelliment de la població.

Això no és nou, però urgeixen polítiques de conciliació que regulin el desequilibri que suporta la dona treballadora en un Estat familista.

“El canvi social de les darreres dècades és sens dubte l'entrada massiva de la dona al món laboral”

Esping-Andersen

Què és l'Estat del benestar i per què Espanya és un Estat familista?

L'Estat del benestar és un aparell polític articulat encarregat de protegir l'equilibri social en casos de desigualtat. Tot i que en origen prové de l'àmbit laboral i la finalitat del qual era sostenir el desequilibri dels treballadors que quedaven en situació d'atur, aquesta finalitat ha anat evolucionant i engrandint el seu àmbit a altres parcel·les de la societat com la sanitat, l'educació o la vellesa.

Esping-Andersen, reconegut sociòleg danès, sosté que al món hi ha diferents tipologies d'Estat del benestar i cadascuna respon a unes lògiques:

— El model liberal, que correspon al món anglosaxó: EUA, Regne Unit, Canadà, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda.

— El model nòrdic: Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia.

— El model continental: països del centre d'Europa com Alemanya, França, Àustria o Bèlgica.

A aquestes tres categories hi ha qui n'afegeix una quarta, el model mediterrani, que prové del model continental però que representa a uns països que es diferencien per una sèrie d'atributs. Entre aquests països hi ha Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia, que es caracteritzen per un important paper de la família com a agent del benestar.

A la tipologia mediterrània se l'anomena Estat del benestar familista perquè la família difon una enorme injecció de satisfacció social, material i econòmica que de vegades actua de manera semblant a les funcions que en altres models exerceixen l'Estat i les institucions de la societat civil.

Per què són urgents polítiques familiars? Conciliació laboral i familiar

Els darrers trenta anys han estat testimonis de l'evolució del rol social desenvolupat per la dona. La seva ràpida i substancial incorporació al món laboral, la irrupció del nou canvi de paper, a més d'un elevat grau de formació en estudis superiors, apunten nous dilemes que demanen noves respostes.

El paradigma és el següent: en un sistema familista, quan les dones s'incorporen al món laboral queda una franja per cobrir que planteja a les dones el dilema de continuar amb la seva carrera professional o tenir fills.

“A Escandinàvia, cap dona, o gairebé cap, es veu obligada a escurçar la seva vida professional per ocupar-se d'un parent. A Europa del sud això continua sent la norma”

Esping-Andersen

Comencen a ser urgents polítiques de família destinades a conciliar el món familiar i el laboral, polítiques que veritablement penetrin en l'àmbit empresarial i contrarrestin la sobrecàrrega cultural heretada que la dona suporta per norma, un projecte que comença en cadascú de nosaltres.

Més informació:

— Esping-Andersen, Los tres mundos del estado de bienestar (PDF).

— Esping-Andersen (pàgina personal).

— Eloísa del Pino i María Josefa Rubio Lara (eds.), Los estados de bienestar en la encrucijada, Madrid: Tecnos, 1993.