La maternitat en els homes

Sóc conscient que estic a punt d'entrar en un terreny molt complex i que suscita sentiments contradictoris. Per això, vull deixar clar des del primer moment que el que vaig a exposar és una opinió personal, un sentiment gens acadèmic amb l'únic afany de compartir-lo i crear debat.

Maternitat és una paraula que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix com «estat o qualitat de la mare», i la paternitat està definida com «la qualitat del pare». No obstant això, les connotacions de la paraula maternal superen les del terme paternal. La maternitat és un instint en tots els animals que contribueix a la conservació de la vida de l'espècie. Actualment la neurociència fuig dels instints i s'estima més referir-se a les aptituds. Així doncs, crec que cal parlar de les aptituds maternals dels homes i no únicament com un patrimoni cultural i genètic de les dones de la nostra espècie.

La jurisprudència tampoc atorga drets de maternitat als homes perquè només protegeix el dret natural de l'home entès com el dret inalienable de ser progenitor i haver d'alimentar els seus fills. Però s'ha obviat el dret de cuidar-los i educar-los. És com si la societat hagués assumit que el pare és un mer subjecte procreador i mai cuidador. Aquesta percepció de la maternitat en exclusiva per a la dona per ser la portadora del nadó en les seves entranyes discrimina l'home com a cuidador, protector i educador qualificat.

A Europa som molt afortunats perquè hem tingut l'oportunitat de viure altres maternitats com les de les parelles homosexuals i aprendre que els homes són igual de cuidadors i educadors que les dones sense la necessitat de parir. És un privilegi poder anar al pediatre i compartir espai amb homes sols amb els seus nadons quan fins fa ben poc era la mare la que havia de portar el nen al metge o, si no, l'àvia. Avui hi ha homes sols amb els nens jugant als parcs o fent junts els deures a casa fins que arriba la mare de treballar. Els nous models de famílies ens ofereixen molts exemples de maternitat en els homes, però hi ha una por, també cultural i heretada, que fa que ningú s'atreveixi a parlar-ne.

 La dona només pot evolucionar si ho fa amb l'home, a l'una, i la lluita per la llibertat no ha d'implicar la retallada de llibertats de cap altre gènere, perquè no es tracta de canviar l'hegemonia del gènere dominant, és a dir, deixar de ser un món d'homes injustos per convertir-nos en un nou món de dones igualment injustes. Cal compartir drets i instints, quan n'hi hagi, i un home pot arribar a ser més maternal que una dona i viceversa. La jurisprudència i la societat han d'estar preparades per entendre-ho i acceptar-ho des de la normalitat i no des de cap disputa.

Ja que l'ésser humà com a espècie és una simbiosi perfecta entre l'home i la dona, qualsevol desequilibri en aquesta simbiosi produirà una societat injusta i destructora. La humanitat sempre ha estat maternal i protectora tot i que se'ns oblida sovint perquè l'evolució del gènere humà es vincula a la pèrdua dels instints a favor de la tecnologia.

Àngels Gallardo - Redacció Editorial

@angelesdefels