Inicio Salud y psicología La resiliència es pot aprendre
España   Catalunia

La resiliència es pot aprendre

Preparar-se per a l'adversitat a les escoles

Què és resiliència

És un concepte complicat de definir, no obstant això els ultims anys la definició més estesa és la que entén per resiliència la capacitat de desenvolupar-se psicològicament amb normalitat malgrat viure en entorns de risc o situacions d'estrès prolongat.

La resiliència és una perspectiva innovadora sobre el desenvolupament humà, oposada al determinisme genètic i social, que explica la qualitat universal d'afrontar situacions difícils i adversitats sortint enfortits de les experiències negatives i sent capaços de preservar una vida estable físicament i psicològicament.

Trauma i adversitat en entorns educatius

L'adversitat pot etiquetar-se en tres tipus segons el context en què es produeix:

  • Al propi cos: malalties cròniques o greus, discapacitats causades per accidents.
  • A l'entorn: catàstrofes naturals, alteracions del medi ambient, guerres, violència política, terrorisme.
  • Als vincles personals i socials: divorci, mort d'un progenitor, maltractament, abús, violació, negligència parental, discriminació racial.
  • "Si el professor claudica davant el determinisme social i genètic, els alumnes en situacions adverses no tindran cap oportunitat"

    Cada col·legi està determinat per la seva ubicació i per la procedència familiar i social dels alumnes i això condiciona les diferències individuals d'aptituds, motivació, expectatives… Moltes dificultats d'aprenentatge escolar estan relacionades amb situacions desfavorides o negatives provinents de l'entorn familiar de l'alumne.

    Com promoure la resiliència?

    El primer pas és crear professors resilients que siguin capaços d'anar més enllà dels programes lectius i entenguin la necessitat de motivar aquells alumnes que puguin estar afectats per experiències adverses. Les àrees implicades en el procés ensenyament-aprenentatge traspassen l'acadèmic per entrar en el terreny psicosocial, un àmbit on l'orientació a l'assoliment, la resistència a la frustració i el treball en col·lectivitat són claus en el camí per sobreposar-se a les dificultats. Tots els nens i adults poden canviar i millorar. Si el professor claudica davant el determinisme social i genètic, els alumnes en situacions adverses no tindran cap oportunitat.

    "El trauma emocional o psicològic no es visualitza al primer cop d'ull però té una empremta profunda i duradora en el subconscient de l'alumne"

    El trauma emocional o psicològic no es visualitza al primer cop d'ull però té una empremta profunda i duradora en el subconscient de l'alumne. Quan un nen viu en un entorn adult hostil l'escola esdevé «un port que brinda seguretat» (Boris Cyrulnik). L'afecte d'un professor o els vincles afectius amb altres companys són ponts que ajuden a l'adquisició de responsabilitats socials i aquestes al seu torn són factors primordials de resiliència.

    Vincle i sentit, les claus de la resiliència

    Com no rebutjar una societat que et rebutja? Un nen o adolescent que ha patit adversitats té fins a un 80 % més de possibilitats de cometre accions violentes o de caure en consum abusiu de substàncies i alcohol.

    L'escola és el lloc on s'aprenen les habilitats socials i es formen amistats. L'educador ha de fomentar les activitats que facilitin les interaccions entre els alumnes, valors com aprendre a escoltar l'altre, negociar solucions possibles i desenvolupar un pensament crític que ajudin l'infant a distanciar-se i a diferenciar-se de l'entorn o dels adults que el sotmeten a estrès. Els alumnes que es porten pitjor són els que més atenció necessiten.

    En el cas de l'assetjament escolar, estudis recents del CDC dels EUA (Center for Disease Control) apunten que tant l'alumne assetjat com l'assetjador patiran problemes greus de salut a llarg termini. Programes per prevenir la violència en instituts de Secundària dels EUA han aconseguit detenir actes d'assetjament escolar mitjançant acompanyament als nens assetjadors; gràcies a aquesta intervenció se'ls presenta el repte de convertir-se en mentors o tutors de nens assetjats de cursos inferiors. A les poques setmanes deixen d'actuar com assetjadors.

    La negligència parental o l'entorn d'extrema pobresa trenquen el sentit de pertinença i els vincles positius de col·lectivitat, l'escola pot crear llaços afectius que acompanyin l'alumne i li donin la possibilitat de donar sentit a la seva vida dins la realitat adversa.

    Segons estudis de psicologia una persona de cada dues pateix un esdeveniment traumàtic al llarg de la seva vida, però només una de cada deu roman presonera d'aquesta experiència. Les altres desenvolupen resiliència i reprenen la vida amb sentit i vincles afectius sans. Podem aprendre a enfrontar-nos a les dificultats des de l'escola.

    Sin Comentarios

    Escribe un comentario

    Tu correo electrónico no se publicará