En l'actualitat sentim parlar molt d'alfabetització, sobretot en contextos inesperats, i és que el significat d'aquest concepte evoluciona al mateix temps que la societat.

En el seu origen, al segle XIX, l'alfabetització es va definir com la capacitat de llegir i d'escriure; però, a mesura que la tecnologia anava revolucionant el nostre entorn, l'ús d'aquest concepte també canviava i s'adaptava.

La capacitat d'una persona per codificar i descodificar, fluida i fàcilment, i alhora comprendre ...

La seva evolució es deu principalment al fet que aquest concepte va aparèixer vinculat a la conscienciació i el canvi social, el que vol dir que té com a objectiu no només l'aprenentatge de la lectoescriptura, sinó també contribuir a l'alliberament de la persona i al seu ple desenvolupament. Així doncs, la seva constant transformació no es concep com una anomalia, ja que una de les característiques d'aquest concepte és que s'adapta a l'època, creant les condicions per adquirir una consciència i una visió crítiques de la societat en què es viu.

Avui dia l'alfabetització es pot definir com «la capacitat d'una persona per codificar i descodificar, fluidament i fàcilment, i alhora comprenent-lo, un sistema viu i creixent de transformacions simbòliques de la realitat, incloent-hi paraules, xifres, notacions, esquemes, representacions diagramàtiques i altres marques inscrites sobre paper o altres superfícies bidimensionals (tela, cel·luloide o la pantalla d'un ordinador), tots els quals s'han convertit en part del llenguatge visual d'una persona» (Bhola, 1984).

Gràcies al dinamisme d'aquest concepte, en l'actualitat hi ha diversos tipus d'alfabetització, però el que té més ressò és potser l'alfabetització digital, concepte que fa referència a la capacitat de saber utilitzar el hardware i el software per treballar, comunicar, connectar-se i expressar-se.

Un altre tipus d'alfabetització propi d'aquesta societat és l'alfabetització audiovisual, concepte que respon a la necessitat de saber interpretar imatges, vídeos i símbols amb què ens bombardegen a cada instant en un món en el qual allò visual predomina i té més valor que allò escrit.

Finalment, el tercer concepte que no pot faltar en aquesta classificació és l'alfabetització informacional. No podem oblidar que estem en la societat de la informació i el coneixement, per tant, la capacitat de saber buscar, analitzar, interpretar, produir i difondre informació en qualsevol format i mitjançant qualsevol tecnologia és imprescindible.

No hi ha dubte que les tecnologies tenen un impacte en la nostra manera de llegir el món: modifiquen esquemes, reorganitzen estructures, canvien percepcions, i el millor exemple d'aquest impacte el veiem reflectit en el concepte d'alfabetització.

Per a més informació visiteu: