Molts nens no volen tornar a l'escola

En aquestes fases 2 i 3 els col·legis tornen a obrir donant preferència als cursos d'infantil i primària. Aquesta mesura pretén donar servei a les famílies els nens de les quals no poden quedar-se a casa perquè tots dos progenitors treballen fora de la llar. L'assistència és voluntària. En principi, aquest hauria de ser un moment esperat i alegre per als més petits, però moltes famílies ens expliquen que les seves filles i fills prefereixen no anar a l'escola.

Alba, 4t de Primària, Esplugues de Llobregat: «No vull tornar a l'escola, prefereixo quedar-me a casa i fer els deures aquí. Puc aixecar-me i cuidar l'hort que tinc a la terrassa i estar amb la meva mascota».

El passat 25 de març la OMS (Organització Mundial de la Salut) va alertar que els nens eren un col·lectiu especialment vulnerable davant l'impacte psicològic de la COVID-19.

Després de 12 setmanes d'estar a casa, els nens han desenvolupat nous hàbits i rutines que compliquen el retorn a la «nova normalitat». Els més petits han viscut la incertesa del panorama social creat per la pandèmia sanitària i poden haver desenvolupat actituds de rebuig a les activitats fora de la llar. La casa s'ha transformat en un micromón segur i confortable, en la gran majoria de casos, que els ha proveït de temps en calma amb els seus familiars, els ha consolidat habilitats en l'ús de dispositius informàtics, i han après a preguntar a les mares i els pares per paraules o per qüestions a les quals abans només responia el mestre.

Si quedar-se a casa no és una opció, us donem algunes pautes per facilitar la tornada a l'escola dels més petits davant d'aquesta situació tan anòmala. A aquest efecte parlem amb Enedina Martín, logopeda col·legiada núm. 340, psicòloga clínica i psicoanalista, psicosomatòloga (IPSO), amb la finalitat de resoldre les inquietuds de les famílies que hagin d'enfrontar-se a la negativa dels seus fills a tornar a l'escola aquestes setmanes.

P: Per què els nens no volen tornar a l'escola després del confinament? Sembla contradictori el concepte de nens triant quedar-se a casa

R: Primer de tot, convé assenyalar que l'opció de quedar-se a casa ha estat un referent de llibertat per als nens tot i haver estat una situació forçada i obligada. Per descomptat, sembla contradictori, però el fet d'haver existit l'obligació de tancar-nos com a forma de protecció ha fet que les mares i els pares construïssin un nou món de llibertats a mida per als seus fills dins de cada llar. «Portes que es tanquen i límits que s'obren»: sembla una bogeria perquè «tancar» no és sinònim d'«obrir», per això resulta difícil de conjugar i entendre.

P: Què han de fer les mares i pares per ajudar els fills a la tornada a l'escola?

R: Cal actuar amb naturalitat i convicció; és una fórmula que permet fer i ser des de l'honestedat i sempre funciona. Cal parlar de les realitats: «efectivament, ha estat així», i recordar-los que el món segueix i està allà fora. És un acte de realitat per a tots però els nens poden tenir una major dificultat per acceptar-la i enfrontar-s'hi.

P: I si el nen o nena insisteix en no anar-hi? Com hem d'actuar?

R: És possible que els nens rebatin que hi ha altres pares que no portaran els seus fills a l'escola o busquin alternatives que no siguin la realitat de la seva família. Cal dir-los que «no som superherois» i que mare i pare per menjar han de complir les seves obligacions, igual que ells. Les diferències estan per assenyalar-les i assumir-les, forma part del procés d'estimar-los com el que som, mares i pares sense poders màgics.

Sens dubte, no serà senzill per a cap dels protagonistes d’aquest retorn a la normalitat educativa tan atípic. Entre els nens, les famílies i els docents s'anirà construint la nova realitat dia rere dia.