NO a l'IVA en educació

El caos econòmic en què es troba el govern d'Espanya pot dur-lo a prendre mesures que són més aviat un càstig a sectors de la societat que no són afins a la seva ideologia. Els grans mitjans difonen rumors sobre una possible pujada de l'IVA a les escoles i centres privats i concertats d'educació reglamentària i no obligatòria, la qual cosa afectaria a tota mena de centre educatiu privat des de l'etapa d'infantil fins als graus i estudis universitaris.

Què és l'IVA? És l'impost que s'afegeix al valor de tot allò que es ven, indistintament de la seva forma de venda. A Espanya, l'IVA més aplicat a gairebé tots els productes és el 21 %. Cada país tria uns percentatges d'IVA diferents, per exemple: França té el 20 %, Portugal el 23 %, Itàlia el 22 %, EUA del 0 % al 9 % segons cada estat. L'IVA més alt grava els productes que no són de primera necessitat, per exemple begudes alcohòliques, tabac… mentre que el menjar fresc, com fruites i verdures, o els llibres i material escolar tenen percentatges d'IVA molt reduïts o fins i tot un IVA del 0 % com és el cas de l'educació, almenys fins ara.

S'ha lluitat molt per aconseguir un IVA molt reduït, d'un 4 %, en llibres, revistes i material escolar, així com en els serveis educatius, on actualment no es grava cap tipus d'IVA, perquè ara es retrocedeixi i se sancioni només a un model educatiu que és necessari i un dret per tothom en qualsevol país del món.

Per això, des de la calma, volem oferir cinc raons del per què és important no apujar l'IVA en aquesta situació econòmica actual.

Raó 1: l'IVA com a impost només el pateix el client o consumidor

L'impost sobre el valor afegit no implica una despesa per a l'empresa, més aviat seria un increment directe sobre els seus preus. Aquesta diferència és abonada i suportada pels seus clients i usuaris. Les empreses poden contrarestar l'IVA de vendes (IVA repercutit) amb el de compres (IVA suportat) i abonar-lo si ha estat superior el repercutit o esperar que l'hi retorni l'administració si el resultat va ser un IVA suportat superior al repercutit. L'únic que es beneficia directament d'això és el Govern i les arques d'Hisenda.

Raó 2: les escoles privades són empreses independents que no fan servir recursos públics. Creen treball, riquesa i investigació educativa

Una pujada del 0 % al 21 % és un atac directe a les llibertats, les de lliure mercat i de creació d'empresa. Les escoles privades, com moltes altres empreses, ja han patit una pèrdua d'usuaris a causa dels problemes econòmics que suporta la societat per la pandèmia sanitària. Han invertit diners en adaptar els seus centres educatius. Han contractat més professors, personal sanitari, s'ha reduït el nombre d'alumnes per classe, han comprat material i recursos informàtics. No poden suportar una reducció en els seus preus del 21 % per fer que l'IVA no repercuteixi en les seves quotes. Cap sector no podria. I encara menys després d'una situació econòmica que ha portat al tancament d'activitat durant més de sis mesos.

Les famílies que porten els seus fills a centres privats no consumeixen recursos públics i a més paguen impostos que tornen a l'educació pública.

Raó 3: l'educació privada és un dret civil fonamental a tots els països del món

L'educació privada és un dret civil fonamental a tots els països del món, indistintament de la forma d'estat que regeixi. La llibertat educativa està garantida i certificada a la Constitució Espanyola, a l'article 27, i contemplada com a «dret fonamental» per a tots els ciutadans als països membres de la Unió Europea.

Raó 4: l'educació privada complementa la pública

Aquest govern atomitzador d'ideologies, en comptes de crear taules de desenvolupament col·lectiu per construir idees i estratègies conjuntes, enfronta sectors com «els bons i els dolents». Els països que lideren el rànquing de l'informe PISA, estudi dut a terme per l'OCDE a nivell mundial que mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques, ciència i lectura, tenen models educatius públics i privats amb les mateixes dotacions econòmiques i els mateixos plans de estudi. La diferència és la llibertat que se li ofereix al ciutadà de triar pagar o no.

L'ensenyament privat és el laboratori pràctic i experimental de la investigació educativa. Crea mètodes d'ensenyament que acaben aplicant-se a l'escola pública. Actualment les escoles públiques ofereixen classes de gestió d'emocions, paritat de segona o tercera llengua, desenvolupament de pensament lògic i computacional gràcies a la creació de plans de desenvolupament per a docents possibles després d'anys d'experimentació d'aquestes matèries a les escoles privades.

Raó 5: el govern no té estructures públiques per substituir els serveis privats

El govern no pot sancionar o eliminar les ofertes de serveis privats sense garantir l'accés a tots els ciutadans a aquests mateixos serveis públics. I no només en educació, sinó en matèria sanitària, doncs actualment no existeixen serveis d'higiene dental públics ni gratuïts per a tots els ciutadans, de manera que si castiga l'oferta d'aquest servei sense oferir una alternativa gratuïta llavors estem davant d'una privació antidemocràtica de serveis, en aquest cas molt greu, ja que la higiene dental és una prioritat sanitària individual i comunitària.

Pot escolaritzar el govern a tots els nens que ara van a centres privats? La resposta és no. I no també és la resposta a si les famílies dels centres privats poden suportar un 21 % més en les tarifes de col·legis mensuals de cadascun dels seus fills i filles. No, no poden.

Des d'INÈDIT esperem que el govern reflexioni i que aquest article sigui l'afegitó a un rumor de premsa que acabi perdut pel ciberespai i no una queixa en ferm a un decret signat, sense consens, de forma unilateral.