Ningú està preparat per a un estat d'alarma, tot i que portàvem setmanes veient als mitjans de comunicació que altres països es confinaven per superar la crisi mèdica i sanitària més gran en els temps de la connectivitat. Estem davant d'una situació que no ha viscut cap altra generació al nostre país. Les reaccions psicològiques al confinament domiciliari són inevitables i a la Xina els índexs de suïcidis i de baralles domèstiques es van disparar al cap de pocs dies de la tancada forçosa.

A tot això també hi hem de sumar la pressió econòmica: els mercats s'han desplomat i les empreses estan tancades i sense produir, els autònoms i petits empresaris s'enfronten a un futur completament nou, sense estadístiques comparatives anteriors.

Estem davant d'una situació que no ha viscut cap altra generació al nostre país. Les reaccions psicològiques al confinament domiciliari són inevitables

Us oferim algunes pautes i tasques d'autocura personal per detectar i gestionar emocions d'alta intensitat com nerviosisme, agitació, tensió o sensació de perill imminent o fins i tot de pànic. Si no es pot deixar de pensar en res més que no sigui la malaltia, en el risc d'emmalaltir i contagiar-se, o bé si hi ha dificultat per concentrar-se o per desenvolupar activitats habituals, que ningú se sorprengui, és quelcom totalment normal i s'anomena «estat d'alerta psicològica»; la millor manera de suportar-lo és aprendre a analitzar les sensacions corporals associades com augment del ritme cardíac, respiració accelerada (hiperventilació), sudoració, tremolors sense causa justificada, dificultat per dormir, mals de cap, cervicals o musculars. També es poden veure afectats els hàbits alimentaris tant per falta  com per excés de gana i ingerir de forma irregular i compulsiva.

Si hi ha dificultat per concentrar-se o per desenvolupar activitats habituals, que ningú se sorprengui, és quelcom totalment normal i s'anomena “estat d'alerta psicològica”

Què cal fer per suportar l'estat d'alerta psicològica?

En primer lloc s'ha de mantenir una actitud positiva i objectiva. Cal ser realista i reconèixer que és una situació excepcional, que cal adaptar-se, compartir-ho amb els familiars i assumir les responsabilitats individuals per evitar el risc de contagi.

Intentar no parlar permanentment del tema. Ajudar els nostres amics i familiars a mantenir la calma, facilitant l'adquisició dels nous hàbits d'higiene i prevenció recomanats per les autoritats sanitàries.

Acudir a fonts oficials i buscar informació contrastada per experts: Ministeri de Sanitat, col·legis professionals sanitaris, organismes oficials, OMS, etc. Intentar consultar la informació només un cop al dia.

Construir noves rutines per als dies de tancament: marcar una hora de llevar-se, canviar-se de roba, arreglar-se per estar a casa de forma activa i no en pijama. Si hi ha nens a la llar, marcar hores d'estudi i de deures alhora que podem realitzar algun curs gratuït. Cercar continguts positius i divertits.

La por pot fer que ens comportem de forma impulsiva, rebutjant o discriminant certes persones. Hem de reconèixer la nostra pròpia angoixa i compartir-la sense autocompadir-nos. Intentar riure'ns de nosaltres mateixos i pensar que és una situació puntual i transitòria.

Font:

Colegio Oficial de Psicología de Madrid