Per què vegà?

Últimament es parla molt als mitjans de comunicació sobre noves tendències d'alimentació, és a dir, vegetarians i totes les seves variants: pescetarians, flexitarians i vegans, però què en sabem d'això? Són totes només formes d'alimentació? Quina relació té el veganisme amb el canvi climàtic i els drets humans? És saludable una alimentació exclusivament vegetal?

Qui és qui dins el vegetarianisme

El terme més conegut per tots és el de vegetarià. Comunament es coneixen com a vegetarianes aquelles persones que no consumeixen ni carn ni peix, però sí aliments derivats d'origen animal com la llet, els ous i la mel. Del terme vegetarià en sorgeixen múltiples variants: els que tampoc no prenen llet (ovovegetarians), els que no consumeixen ous (lactovegetarians) i els que no consumeixen cap dels derivats (vegetarians estrictes). Podria semblar que els vegetarians estrictes i els vegans són el mateix… i sí, pel que fa a l'alimentació ho són, ja que el vegetarianisme es tracta únicament d'una dieta, però el veganisme, com veurem més endavant, va més enllà de l'alimentació.

Els pescetarians són aquelles persones que no mengen carn però sí peix i aliments derivats d'origen animal. Contràriament al que creu la gent, estrictament aquests no haurien d'estar englobats dins la definició de vegetarians perquè sí que mengen «animals morts».

D'altra banda hi hauria els flexitarians, vegetarians (en qualsevol de les seves variants) que de manera ocasional sí que consumeixen carn. Per exemple, a casa mantenen una alimentació vegetariana estricta però si mengen fora, ocasionalment poden menjar carn. Tot i que el nombre de persones que es denominen flexitarianes cada dia va en augment, en general aquest terme no està gaire acceptat per la comunitat vegetariana per la seva difícil delimitació.

Finalment, el veganisme no consisteix només en no menjar productes d'origen animal, sinó que implica un compromís ètic, polític, social i mediambiental, que té com a objectiu final l'alliberament animal. És a dir, un vegà no només no consumeix carn, peix, llet, ous o mel… sinó que tampoc no es vesteix amb pells, no fa servir cosmètica testada en animals, rebutja rotundament els zoos, els aquaris, la tauromàquia, la caça, el circ amb animals i un llarg etcètera de pràctiques que comportin l'ús d'animals. El veganisme es fonamenta en la sintiència, i és que el que ens fa iguals a tots els éssers vius és la capacitat de sentir (per exemple, dolor); aquest concepte de sintiència ens revela el gran enemic del veganisme: l'especisme, que és la creença de què uns animals són superiors a uns altres. Si la capacitat de sentir ens fa iguals, tots mereixem el mateix respecte i el dret a viure una vida lliure i digna sense ser usats com a objectes, aliment, vestimenta o entreteniment.

Veganisme i emergència climàtica

Si tothom deixés de menjar carn avui disminuirien dràsticament les emissions dels principals gasos d'efecte hivernacle que estan provocant el canvi climàtic (19 % de diòxid de carboni, 65 % d'òxid nitrós i 40 % de metà). En altres paraules, la ramaderia produeix més gasos d'efecte hivernacle que tots els cotxes, camions, trens, vaixells i avions junts. Concretament el 51 % del total de les emissions davant del 13 % que produeixen tots els transports esmentats junts. Amb aquestes dades, i donada la preocupació per la ja evident catàstrofe climàtica que estem vivint, no seria més lògic preocupar-nos per la contaminació que genera el menjar que hi ha als nostres plats que pel fet d'agafar més o menys el cotxe?

Veganisme i drets humans

Una gran part dels cultius del món estan destinats a alimentar el bestiar. Què passaria si destinéssim aquests cultius a alimentar gent de països amb pocs recursos en comptes d'alimentar els animals que només els més privilegiats es poden permetre consumir de forma habitual? Aquesta pregunta que acabo de llançar ja la va respondre l'ONU el 2 de juny del 2010 en un informe en què afirmava que un canvi global cap a una dieta vegana és essencial per salvar el món de la fam, entre altres coses, com l'escassetat de combustible o el canvi climàtic esmentat anteriorment.

I això… és saludable?

Aquesta qüestió sembla ser debatible, però res més lluny de la realitat. La posició de la ciència és clara al respecte i no només afirma que una dieta vegetariana estricta ben planificada és saludable en qualsevol etapa del desenvolupament inclòs l'embaràs, la lactància, la infància, la vellesa i la nutrició per a atletes, sinó que també ajuda a la millora i la prevenció d'algunes malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis o fins i tot algunes de caràcter degeneratiu.

Algunes associacions que han fet aquestes afirmacions són: l'Associació Americana de Dietètica, l'Associació de Dietistes de Canadà, la Sociedad Argentina de Nutrición, l'Associació de Dietistes del Regne Unit, la Fundació Britànica de Nutrició o la Fundación Española de Dietistas y Nutricionistas, entre moltes altres.

Reflexió final i opinió personal

Són molts més els motius que recolzen el veganisme, i sento que estic deixant de banda molta informació, però no vull omplir aquest article de dades i dificultar el primer pas cap a la reflexió.

A nivell personal, penso que són molts els motius que et poden portar cap al veganisme, però només serà un el que farà que mai més no hi hagi marxa enrere: els animals. Ens omplen a diari d'imatges d'escorxadors i de maltractament animal, però realment mirem sense veure. Fa temps que ens anestesiem emocionalment. No ens adonem que els animals no s'han de tractar millor, sinó que han de ser lliures. No ens adonem que realment menjar-nos-els és un caprici ja que no els necessitem per sobreviure i ens omplim d'excuses per justificar els nostres actes, perquè no ens enganyem, obrir els ulls fa massa mal. La societat ha obert ja els ulls a tantes altres coses, que estic segura que no és tan complicat que aquesta sigui la següent.

Jo crec que si ens parem a pensar, la base de tots els problemes que hi ha actualment és la mateixa: creure que uns éssers són superiors als altres. Des de la supremacia de l'ésser humà sobre la resta d'espècies animals o fins i tot sobre el nostre propi planeta, a la superioritat de l'home davant la dona en el masclisme, d'unes ètnies sobre altres en el racisme i, per desgràcia, un llarg etcètera… En la meva opinió, aquest gran canvi que necessita la societat és l'educació en la igualtat total i sense censura.

Fonts utilitzades i més informació:

Pàgines web:

Articles: 

Llibres: