Universitat com a concepte

La universitat que coneixem avui dia és gran, complexa, plural, amb una organització un pèl indefinida, però amb característiques que la fan diferent d'altres tipus d'organitzacions, amb principis que designen el concepte d'universitat.

Des que van sorgir les primeres universitats fins l'actualitat, alguns d'aquests principis han anat canviant. Malgrat això, generalment s'entén per universitat aquell lloc en el qual s'ensenya el coneixement universal. Per tant, la seva funció és, d'una banda, intelectual, no moral, i de l'altra, la difusió i extensió del coneixement.

Les universitats de segles passats tenien per funció principal ensenyar. Ortega y Gasset el 1930 va resumir les seves funcions i els seus principis en quatre punts:

• La universitat consisteix, d'antuvi, en l'ensenyança superior que ha de rebre l'home mitjà.
• Abans de res, s'ha de fer de l'home mitjà un home culte. Per tant, la funció primària i central de la universitat és l'ensenyança de les grans disciplines culturals: física, biologia, història, sociologia i filosofia.
• S'ha de fer de l'home mitjà un bon professional.
• No hi ha cap raó de pes per a què l'home mitjà necessiti ni hagi de ser un home científic.

No obstant això, és indiscutible que les funcions actuals de la universitat van molt més enllà de la docència. Segons Karl Jaspers, reconegut pensador alemany del segle xx, la universitat moderna té quatre funcions principals: investigació, ensenyança, educació professional i la transmissió d'una categoria particular de cultura.

Els orígens

En esl seus orígens, les universitats sorgiren com a corporacions o gremis d'artesans o comerciants que buscaven protegir els seus interessos respecte dels coneixements que posseïen.

Els models actuals d'universitats es basen en dos dels antics models: el de Bolonya i el de París. La Universitat de París va estar governada pel gremi de professors, mentre que la de Bolonya estigué sota la direcció dels estudiants.

A mesura que anava evolucionant conceptualment la universitat es consolidà i es convertí en la institució més elevada dels sistemes educatius, perquè com va dir d'allò més bé Isao Amangi, «la universitat és el lloc que condensa i materialitza el desig fonamental de coneixement de la humanitat». Així doncs, aquesta institució va assumir com a funció la de dirigir el cultiu i la transmissió de coneixements.

L'evolució

Des que es van fundar a l'Edat Mitjana fins els nostres dies, les universitats han canviat notablement: s'han transformat de petites comunitats de professors i alumnes a organitzacions complexes que realitzen funcions molt variades i on conviuen grups amb interessos diversos, per això el concepte d'universitat és variat.

Com va qualificar encertadament Peter Drucker, l'era actual és la de la societat del coneixement. Ara, el títol universitari o el diploma escolar perd progressivament rellevància simbòlica, ja que es considera el coneixement com un «producte perible» que ha de reciclar-se continuament mitjançant l'educació permanent. En aquest context, les competències professionals són fonamentals, i creix cada cop més la intervenció de les empreses en la determinació del currículum acadèmic o, fins i tot, en la mateixa impartició de l'aprenentatge.

Per tant, com explica Christian Laval, els valors tradicionals de la universitat: llibertat de informa i d'aprenentatge, tria individual de carrera, formació per a la llibertat, independència de criteri i formació integral de la persona; són substituïts pels nous valors de l'eficàcia, la mobilitat, la dependència i, sobretot, el valor econòmic.

El debat sobre la universitat i l'educació superior és cada cop més intens; per això, en aquest moment de profunda transformació, recordem que l'educació és la nostra esperança més gran, perquè tal com diu Claudio Naranjo, «la transformació de l'educació és el millor pont cap a un futur millor».

Per a més informació:

http://www.eumed.net/tesis-doctorales/2009/amdi/el%20concepto%20de%20universidad.htm