En l'actualitat, l'ús del vel, també conegut com hijab, que porten algunes noies musulmanes s'ha convertit en objecte de debat públic a les societats occidentals, amb algunes opinions a favor i moltes més en contra.

L’opinió occidental el considera com un símbol religiós propi de l’islam, no obstant, la historia ens mostra que l’ús del vel ja existia en societats anteriors a la civilització islàmica.

L’ús del vel ja existia en societats anteriors a la civilització islàmica

Origen

L’ús del vel es remunta al segle XIII abans de Crist en l’antiga Asíria (Mesopotàmia). En aquella època era un símbol de distinció social i no religiosa.També és interesant remarcar que els antics objectes d’artesania grega i romana ens mostren que l’ús del vel era una pràctica freqüent, tot i que no està clar el seu sentit en la societat grecoromana.

El vel té el seu origen en l’antiga Mesopotàmia, on les dones el portaven com a símbol distintiu del seu estatus elevat

Amb l’aparició del judaisme, l’ús del vel adquirí un significat religiós. El vel era símbol de modèstia i decòrum. Les dones jueves cobrien el seu cap en públic per complir amb la llei jueva. Així mateix, en la societat jueva el vel elevava l’estatus de la dona que el portava, inclús avui en dia algunes dones jueves ortodoxes continuen practicant els costums tradicionals, bé sigui amb mocadors o amb perruques.

Pel que fa al vel islàmic pròpiament conegut com hijab, la arabista Luz Gómez García en el seu llibre Diccionario de islam e islamismo  explica que la paraula ‘hijab’ significa literalment 'cortina'. En l’època dels califes rachidís, es va imposar l’ús d’unes cortines que separaven el lloc on se situava el califa de l’espai ocupat pel poble. Així doncs, emprar el terme ‘hijab’ amb el significat de ‘vel femení’ es un ús metonímic.

Hijab significa literalment cortina, i es va crear com una barrera entre dos homes

L’origen de la interpretació de l’ús de l'hijab es troba en l’Alcorà, i la paraula en el seu significat original indica no una barrera entre una dona i un home, sinó entre dos homes. Va néixer per protegir la intimitat del profeta de terceres persones, tal com explica l’escriptora marroquí Fàtima Mernissi en la seva obra El harén político.

Simbologia

No hi ha cap dubte que el vel islàmic és un símbol religiós, no obstant això, amb el pas dels segles s’ha anat assentant com un costum més en les distintes i diverses cultures àrabs i no àrabs.

El vel en l’actualitat es divideix en tres tipus: l'hijab, el niqab i el burqa. Cadascun és més o menys utilitzat depenent de la cultura d’origen.

El vel en l’actualitat es divideix en tres tipus: l'hijab, el niqab i el burqa

L'hijab és el mes vist i conegut a Europa pel gran nombre de persones que l’utilitzen. Es tracta d’un vel que tapa el cabell i el coll. Aquesta manera de portar el vel és típica dels països del Magrib i d’alguns països asiàtics com ara Pakistan, Malàisia o Indonèsia. Tot i que el seu ús és més freqüent en aquests llocs, l'hijab s’ha estès per tot el món i en tots els països, ja siguin de majoria musulmana o no, l'hiyab és el més habitual de veure en comparació amb la resta de maneres de portar el vel.

El niqab és un vel que tapa el cabell i la cara, i deixa al descobert els ulls. Aquesta  forma de portar el vel no se sol veure a Espanya, però a la resta de països d’Europa ha anat agafant protagonisme entre les musulmanes. El niqab és típic dels països del golf asiàtic (Aràbia Saudí, Qatar, Kuwait, i fins i tot els Emirats Àrabs Units). Tanmateix, el niqab també es porta molt a Egipte, tot i que aquest és un país molt divers, on no hi ha una forma de vestir predominant.

El burqa és molt semblant al niqab, però a diferencia d’aquest, els ulls no queden al descobert. A les persones que porten burqa no se’ls veuen els ulls, però per a què puguin veure per on caminen la tela a l’altura dels ulls es transparenta. Aquesta manera de cobrir-se és típica d’Afganistan sobretot, i d’Iran.

Llevat d’aquestes tres formes de portar el vel, també n'existeix una quarta que cada cop està triomfant més entre les més joves: es tracta de l'anomenat turbant que ara està de moda. Tot i que aquesta forma de portar el vel s’ha conegut recentment a Europa, no és una novetat, en alguns pobles de les muntanyes de l’Atles les dones acostumaven a portar turbant.

Així doncs, el vel, a part de ser un símbol religiós, en alguns casos s’ha convertit en un símbol cultural i d’identitat.

Els motius espirituals solen prevaldre per les musulmanes a l’hora de decidir portar el vel, però també la necessitat de preservar la seva identitat i l’amor a la seva cultura té certa influencia en aquesta tria. També existeixen altres motius d’índole activista que reforcen l'opció d’una musulmana europea de portar el vel, com per exemple reivindicar la llibertat de governar el seu cos i decidir sobre ell, i també com una forma de rebel·lar-se contra el colonialisme que encara domina el pensament occidental. Per últim, un altre motiu podria ser el de portar-lo per moda, tot i que aquest no té especial rellevància excepte a l'hora d'escollir la forma de portar-lo.

El vel és una indumentària dotada de significat

Així doncs, com podem veure, el vel no és només un tros de roba, sinó que és una indumentària dotada de significat per a la persona que el porta, per aquest motiu s’han de tenir en compte tots els factors presents a l’hora de parlar-ne i d'opinar.

Per a més informació visiteu:

https://www.ahmadiyya-islam.org/es/articulos/el-velo-islamico-hiyab/