Si l'any 2020 ens ha deixat alguna cosa clara és que els productes digitals estan copant el mercat. Al món del llibre porten anys notant-ho, i des de llavors no han deixat de buscar formes de convergir, adaptar-se o reinventar-se. No obstant això, a mesura que el món assumeix la realitat i es puja al tren de la digitalitat, pel camí van apareixent barreres d'accessibilitat que deixen enrere no només molts lectors i usuaris, sinó també creadors i autors de contingut.

En els seus orígens, internet va aparèixer per ser de tots i per a tots, sense limitacions d'accés, com defensava el seu creador, Tim Berners-Lee. No obstant això, a mesura que s'expandeix apareixen nous formats, estils i dissenys, molts d'ells inaccessibles per a part de la població. Els experts coincideixen que la clau està en seguir al peu de la lletra els estàndards d'accessibilitat proposats per W3C (World Wide Web Consortium), consorci internacional que genera recomanacions i estàndards que asseguren el creixement de la World Wide Web a llarg termini.

"Accessibilitat són totes les mesures que no exclouen usuaris i creadors de contingut sense importar el tipus de diversitat funcional"

Quan parlem d'accessibilitat ens referim al fet de tenir facilitat per accedir a alguna cosa, en aquest cas a internet. Si bé aquesta és una definició acceptada per les acadèmies de la llengua, professionals i experts en accessibilitat van més enllà en les seves definicions.

Li preguntem a Vicent Sanchis, doctor en Ciències de la Visió i Optometria, desenvolupador d'aplicacions web i consultor en accessibilitat a la web, i opina que l'accessibilitat és una filosofia que fa referència a totes aquelles mesures que s'adopten per a no excloure cap persona amb algun tipus de diversitat funcional.

Jesús Pavón Abián, desenvolupador web i consultor d'accessibilitat de l'empresa Ilunion, ens explica que hi ha diversos graus d'accessibilitat depenent de les circumstàncies i particularitats de cada persona, per la qual cosa l'objectiu que ha de perseguir qualsevol desenvolupador web és el de dissenyar plataformes accessibles al major nombre de persones possible, tant si tenen discapacitat com si no en tenen. De fet, segons remarca, els criteris d'accessibilitat de W3C es divideixen en tres eixos:

• Criteri A, que garanteix un accés mínim a la web.
• Doble A, que abasta més perfils d'usuaris en qüestions d'accessibilitat i és el que sol demanar Espanya en les seves lleis d'accessibilitat per a l'administració pública.
• Triple A, que garanteix l'accessibilitat absoluta i completa, quelcom molt difícil d'aconseguir.

"El repte és dissenyar plataformes accessibles pel major nombre de persones possibles, tant amb discapacitat com sense ella"

Així doncs, les barreres d'accessibilitat a la web són tot allò que limita l'accés a una persona per la seva condició o per determinada circumstància. Tal com ens comenta Vicent Sanchis, les barreres d'accessibilitat depenen del tipus de diversitat. Per exemple, en el cas de persones amb problemes visuals una barrera podria ser que no hi hagi text alternatiu de descripció en les imatges. Però aquesta no és només una barrera per a aquestes persones, també podria ser-ho per a persones que naveguen amb connexió limitada i que tenen desactivada la càrrega d'imatges. Per tant, tenir una bona estructura és crucial, ja que com ens explica Jesús Pavón, «hi ha persones amb altres necessitats especials que utilitzen, per exemple, control de veu. Imagina't que quan entren a una pàgina web cada vegada que apareix un enllaç hi posa "prem aquí", així accedir a un enllaç en concret és complicat per no dir impossible, ja que tots els enllaços es diuen "prem aquí" i amb el control de veu és tasca complicada distingir entre tants enllaços amb nom similar. Visualment s'entén, però sense la visió no, tant si utilitzes lector de pantalla com control de veu».

Experiències de creadors de contingut amb discapacitat

L'escriptor mexicà Emmanuel Meraz ens comenta que en la seva experiència de publicació com a creador de continguts invident s'ha topat amb diverses barreres d'accessibilitat, que ha sortejat fent malabars entre la plataforma web i l'aplicació. «Per exemple: a Wattpad, plataforma de lectura i escriptura en línia, és molt complicat perquè he de fer un procés llarg des de la pàgina web i després adequar-lo a l'aplicació mòbil. Són molts els passos que cal fer per poder publicar-lo. Al principi ingressava des de l'aplicació, però, en veure que era inaccessible per publicar, llavors vaig accedir-hi des del lloc web, i el que faig és crear tots els capítols que vull publicar i els deixo com a esborrany per més endavant anar afegint el text a publicar», ens explica. En el cas d'Amazon li passa el mateix: «sovint necessito l'ajuda d'algú per poder fer clic a algunes parts que m'indica», ens explica.

L'escriptora veneçolana Lehna Rojas, també invident, es troba amb el mateix problema a Wattpad: «només tinc un relat publicat en aquesta plataforma precisament pel tema de l'accessibilitat», ens explica. «Accedeixo des del navegador de l'escriptori, i es complica perquè la interfície és incòmoda. A més, si has d'inserir imatges no pots afegir text alternatiu, i en col·locar el text pren el format des d'on l'exportes i modificar-lo és complicat», afegeix.

Complir amb els estàndards d'accessibilitat no implica sacrificar el disseny

Lektu és una altra de les plataformes de publicació de llibres en digital que suspèn en accessibilitat. Lehna Rojas ens comenta que «quan comences a crear un nou projecte hi ha parts del formulari que no s'insereixen correctament ja que va amb Java Script. Costa molt finalitzar el formulari amb lector de pantalla. La resta es pot gestionar. No és una plataforma gaire intuïtiva, però he aconseguit publicar sola sense suport. També podrien millorar el tema dels comentaris, ja que a l'hora de valorar amb les estrelles el lector de pantalla no identifica les estrelles i això es deu al fet que no tenen text alternatiu. Una solució podria ser posar per separat les estrelles». L'escriptora Patricia Carrascal també s'ha trobat amb les mateixes barreres d'accessibilitat a l'hora de publicar el seu primer relat en Lektu, i en el seu cas, segons ens explica, li van haver d'ajudar per pujar l'arxiu els propis administradors de la plataforma.

Tenir una pàgina web accessible és un avantatge per posicionar-se i permet guanyar clients

Complir amb els estàndards d'accessibilitat no implica sacrificar el disseny, «aquesta afirmació és un mite» segons els consultors d'accessibilitat Jesús Pavón i Vicent Sanchis. De fet, més que inconvenients, tenir una pàgina web accessible el que ens aporta són beneficis i cert avantatge per sobre de la nostra competència. Jesús Pavón ens explica que «l'usuari cec més famós de la xarxa és Google, i sent el cercador més usat, tenir una pàgina web més accessible et dona més possibilitats de posicionar-t'hi, ja que l'accessibilitat dóna experiència d'usuari i Google pujarà abans una pàgina web que està ben estructurada que una que està feta un desastre. I si els enllaços i títols, per exemple, estan ben fets, guanyes en accessibilitat però també en indexació». Pel que fa a això, Vicent Sanchis remarca que «fer les pàgines web més accessibles aporta benefici econòmic, ja que quan aquesta no és accessible perds molts clients, cosa que s'ha demostrat en el cas d'algunes companyies».

"L'usuari cec més famós de la xarxa és Google, i sent el cercador més usat, tenir una pàgina web més accessible et dona més possibilitats de posicionar-t'hi"

No hi ha dubte que al llarg d'aquestes dues dècades hem avançat molt en termes d'accessibilitat, però, encara queda molt camí per recórrer en opinió dels entrevistats. Jesús Pavón Abián considera que almenys a Espanya «falta formació i falten coneixements. A les carreres i graus superiors o universitaris l'accessibilitat es toca de passada, i això es deu a la falta d'interès. Caldria formar més a la gent i ensenyar a desenvolupar de forma accessible. És important canviar això des de les lleis educatives, els currículums acadèmics, des de les escoles, instituts i universitats. Cal ensenyar a crear productes digitals accessibles, no n'hi ha prou amb fer memoritzar els criteris d'accessibilitat als alumnes».

"Falta formació i falten coneixements. A les carreres i graus superiors o universitaris l'accessibilitat es toca de passada"

D'altra banda, l'escriptora Lehna Rojas critica la manca d'universalitat de l'enfocament actual que es dona a l'accessibilitat a la web: «crec que sovint s'enfoca bastant en la ceguesa, però també hi ha persones amb dislèxia, amb capacitats motrius diferents i altres diversitats que també cal tenir en compte. A més, l'accessibilitat no només és per a persones amb discapacitat, una persona gran sense limitacions sensorials també pot trobar-se amb barreres. Caldria una mica més d'universalitat en l'enfocament. Barreres d'accessibilitat són totes aquelles relacionades amb la qualitat d'accés als continguts amb una connexió limitada, com per exemple al meu país, Veneçuela, on no es poden fer videotrucades perquè si no cau el web».