Fins fa poc, força gent a Europa creia que tractar de dominar més d'un idioma, especialment idiomes menys «distingits» que el llatí, el grec, el francès o l'alemany, contribuïa a enterbolir la ment. Aquesta opinió ja no se sosté. Al contrari, el multilingüisme ara és àmpliament considerat com un avantatge. A més de poder parlar-lo, escriure'l i llegir-lo, aprendre un idioma estranger afavoreix el desenvolupament d'aptituds interculturals, la sensibilitat davant les necessitats socials i de comunicació amb els altres. Ara bé, quina seria la millor edat per aprendre un nou idioma?

L'adquisició d'un nou idioma a una edat primerenca contribueix a la fluïdesa. La plasticitat del cervell durant els primers anys de vida és sorprenent, de manera que els més petits tenen una habilitat innata per aprendre. Així com els nadons aprenen a somriure i a caminar observant els seus pares, adquireixen també la seva llengua materna molt ràpidament i sense cap esforç. També adquiriran altres idiomes (com tot a la vida) si dominar aquest idioma és crucial per a la seva vida social. Quan els pares parlen llengües maternes diferents, no hi ha dubte que en usar-les constantment amb els seus fills des del naixement aquests es tornaran multilingües. Tanmateix, si les altres persones del seu voltant (cuidadors, escola, amics, etc.) parlen  als nens amb diferents idiomes de manera constant i suficient, els nens els aprendran.

Després dels set anys d'edat els nens comencen a perdre la capacitat natural de reproduir sons nous

A alguns pares els preocupa que els seus fills barregin els idiomes. Algunes barreges són normals en el desenvolupament lingüístic d'un nen multilingüe. A mesura que el nen va creixent, la barreja involuntària tendeix a disminuir. No obstant això, certes formes conscients de mescla poden convertir-se en característiques permanents de la comunicació entre nens i adults multilingües. Una d'aquestes formes és passar d'un idioma a un altre en la mateixa conversa. Una altra és usar paraules de l'altre idioma per expressar-se millor. Això no és senyal de confusió, sinó la mobilització d'un repertori més ampli en un entorn multilingüe. Per minimitzar la barreja involuntària i la confusió, és aconsellable que cada adult es relacioni sempre amb un nen únicament en un idioma.

"Mai és massa tard per començar l'aprenentatge d'un idioma"

Els nens de famílies monolingües es tornaran totalment bilingües en l'assistir, per exemple, a una escola on la instrucció s'imparteix en un idioma diferent del que es parla a la llar. També poden tornar-se trilingües si l'escola ofereix la possibilitat d'immersió en un segon idioma.
Algunes investigacions demostren que la capacitat d'aprendre es redueix amb el temps. Segons aquestes investigacions, després dels set anys d'edat els nens comencen a perdre la capacitat natural de reproduir sons nous, la qual cosa fa que l'adquisició del segon idioma sigui més lenta i més difícil. Si bé els nens petits amb totes les seves capacitats intrínseques d'aprenentatge tenen un avantatge inicial sobre els nens més grans, mai és massa tard per començar l'aprenentatge d'un idioma. Professionalment, la competència en més d'un idioma augmenta la probabilitat de trobar una feina o d'accedir a feines millors. Culturalment, expressar-se en altres idiomes facilita el descobriment de diferents cultures, de la seva literatura i de les seves tradicions. Finalment, però no per això menys important, socialment el plurilingüisme tendeix a fomentar l'enteniment mutu, la tolerància i la confiança.

Elisabeth Ayala
Sinòloga, professora de mandarí.

Bibliografia: 

https://www.intechopen.com/books/multilingualism-and-bilingualism/advantages-of-bilingualism-and-multilingualism-multidimensional-research-findings

https://www.linguisticsociety.org/resource/faq-raising-bilingual-children

Eric H. Lenneberg, Biological foundations of language. Nova York: John Wiley and Sons, 1967