L'últim informe PISA de 2015 situava com a millors sistemes educatius els de dos països que no tenen res a veure: Singapur i Finlàndia (un país de tot just 100 anys de vida). Aquest últim està ocupant els primers llocs pràcticament des que es va començar a elaborar l'informe.

Finlàndia, el país més feliç del món el 2018, és un país desconegut per a nosaltres en molts aspectes, i ha estat gràcies al seu èxit monumental en l'educació que s'hi ha posat el focus. Ara, el sistema educatiu finlandès s'ha fet famós i són molts els que miren d'analitzar-lo per poder-lo implementar en els seus respectius països, per aquest motiu dedicarem aquest article a explicar les característiques d'aquest sistema educatiu.

La qualitat d'un sistema educatiu depèn de moltes variables. No només està relacionada amb una major inversió pública; hi intervenen també factors com la figura del docent, el mètode educatiu, els centres educatius, la cultura educativa, i la política en matèria d'educació.

La societat finlandesa considera que gràcies a l'educació és possible el desenvolupament, per aquest motiu hi té un paper fonamental, ja que per a ells és una eina imprescindible i és el pilar que sosté la societat.

A Finlàndia la figura del docent és altament valorada. És una persona que posseeix molt prestigi en la societat, la qual cosa comporta que aquesta professió sigui una de les més sol·licitades pels estudiants. A causa de la gran demanda i de la importància que té la docència per als finlandesos, la carrera universitària d'educació és molt exigent, ja que s'hi prepara els estudiants no només per ser professors, sinó més aviat per ser experts en educació. Com que és una carrera difícil, només hi accedeixen els alumnes més brillants.

En la carrera d'educació es prepara els estudiants no només per ser  professors, sinó més aviat per ser experts en educació

Mètode educatiu

El mètode educatiu finlandès es diferencia lleugerament de la resta: per començar, l'escolarització es produeix als set anys, més tard que en molts països europeus. Aquesta decisió s'atribueix al fet que no és fins als set anys d'edat que els nens arriben a una maduresa intel·lectual suficient que els permet assimilar i comprendre la informació que van rebent.

Els nens finlandesos no comencen l'escola fins als 7 anys

Aquesta etapa educativa s'estructura en nou cursos, amb una prova al final de novè que mesura el progrés dels alumnes en funció del desenvolupament de certes competències. Les proves no s'organitzen a nivell nacional; es tracta més aviat d'un seguiment que realitzen els propis col·legis. De fet, fins a cinquè no hi ha qualificacions numèriques, ja que no es busca fomentar la competència entre alumnes ni les comparacions.

Fins a cinquè no hi ha qualificacions numèriques

Després d'aquests nou anys, l'alumne pot triar entre accedir a l'educació secundària o accedir a la formació professional.

Aquesta nova etapa educativa por durar entre dos i quatre anys —depenent de l'alumne i del model educatiu, ja que alguns programes són més especialitzats i demanen més temps—. En aquesta etapa, els alumnes tenen les mateixes assignatures que a primària, però amb un nivell més exigent i que els reclama molta més autonomia.

En finalitzar la secundària, els estudiants poden optar a sol·licitar l'accés a les diferents universitats del país o bé escollir la formació professional. Aquesta última està més orientada a les professions i oficis i es completa, inicialment, en tres anys, encara que existeix la possibilitat de continuar amb especialitzacions professionals. La formació professional exigeix un nombre molt alt d'hores de pràctiques, amb un mínim de sis mesos. Pel que fa a l'educació universitària, a la qual poden accedir també aquells que hagin optat per la formació professional després d'obtenir els seus títols, el cost dels estudis dependrà del tipus de grau i de la llengua en què s'imparteixi. No obstant això, tot i que els estudis universitaris no són del tot gratuïts, els preus són molt baixos.

A les escoles finlandeses es té molt en compte l'evolució de l'alumne des del començament, intentant així tallar els problemes d'ordre acadèmic en els primers anys d'escolarització, quan és més fàcil solucionar les dificultats. Aquesta atenció personal dedicada a cada nen, i especialment als que van endarrerits, és una de les característiques més destacades d'aquest sistema educatiu. La norma d'establir el màxim de 20 alumnes per aula facilita que els docents puguin prestar atenció a tots els seus alumnes.

Els nens tenen menys hores lectives que en altres països, ja que es prioritza el passar el màxim temps possible jugant perquè gaudeixin de la seva infantesa. Els alumnes només van a classe 4 o 5 hores al dia els dos primers anys. A més, les activitats a l'aire lliure són un dels identificatius de l'educació finlandesa.

Els alumnes només van a classe 4 o 5 hores al dia els dos primers anys

Ja fa temps que els docents finlandesos han deixat de banda les memoritzacions per emfatitzar el desenvolupament de la curiositat, la creativitat i l'experimentació en els alumnes. El seu sistema educatiu està encarat a què els nens aprenguin les coses comprenent-les, no memoritzant-les; així doncs, observant la natura poden aprendre Biologia, Química o fins i tot Física. El paper del docent en aquest tipus d'activitats es converteix en el d'un guia o motivador que estimuli els nens a qüestionar-se les coses, a desenvolupar la seva curiositat i a saber trobar la diversió en l'aprenentatge. Així, no hi ha classes magistrals, les classes consisteixen en debats entre el professor i els alumnes.

El sistema educatiu finlandès està encarat a què els nens aprenguin les coses comprenent-les, no memoritzant-les

Un altre element significatiu és la tasca integrada de tots els estrats del sistema educatiu. Allí estan acostumats a organitzar-la com un tot, per la qual cosa la col·laboració entre primària, secundària i universitat per millorar els plans d'estudi és molt gran.

Resumint, l'èxit finlandès és degut a què encaixen tres estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals (biblioteques, ludoteques, cinemes…). Els tres engranatges estan lligats i funcionen de forma continuada. A més, allí l'educació és un dels temes sobre el qual hi ha consens polític pel que fa a la seva importància, creuen fermament que l'educació és la clau per al desenvolupament del país, per això els canvis de govern no afecten el sistema educatiu que continua la seva evolució i millora independentment del partit que governi.

L'èxit finlandès és degut a què encaixen tres estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals

Una nova metodologia educativa

No obstant això, malgrat l'èxit indiscutible de l'educació finlandesa, els canvis de l'era digital els obliguen a reformular les seves metodologies. De fet, actualment el país està reformulant la forma en què ensenya: en comptes de centrar-se en matèries, està posant l'èmfasi en les habilitats.

Finlàndia està posant l'èmfasi en les habilitats

L'objectiu d'aquesta forma d'ensenyança, coneguda en anglès com project o phenomenon-based learning (PBL), és equipar els nens amb les habilitats que necessiten per desenvolupar-se en el segle XXI.

Entre les habilitats que destaca hi és el pensament crític, necessari per identificar les notícies falses i evitar el ciberbullying (assetjament online), o també l'habilitat tècnica per poder instal·lar software antivirus i connectar l'ordinador a una impressora.

Per més informació visiteu: