Sovint, quan parlem de fisioteràpia el que ens ve al cap són els exercicis de rehabilitació o els massatges per a les persones adultes que tenen o estan en risc de desenvolupar problemes de mobilitat. No obstant això, no solem tenir en compte als nens en aquest cas, perquè es tendeix a pensar que com més jove és una persona més sana és.

Quan parlem de la fisioteràpia aplicada als nens (també coneguda com fisioteràpia pediàtrica), no ens referim a adaptar la fisioteràpia adulta per als nens, sinó que es tracta d'una altra disciplina que estudia les particularitats del desenvolupament físic, psíquic i social dels nens i coneix les diferents patologies que poden arribar a patir, la qual cosa fa que la seva aplicació sigui completament diferent de la fisioteràpia per a adults.

De fet, una de les principals característiques que presenten els tractaments aplicats des de la fisioteràpia pediàtrica és que han d'incloure el joc com a eina per motivar i aconseguir que el nen tingui un paper el més actiu possible dins del procés de tractament.

El joc és una de les principals eines per motivar els nens durant el tractament fisioterapèutic

De vegades, la fisioteràpia és el medicament principal que necessiten els nens: una carícia, una abraçada, o un massatge. El contacte físic amb el nadó és, en moltes ocasions, la fórmula màgica per resoldre determinats contratemps de salut. En general, n'hi ha prou amb tocar-los amb afecte i seguretat per calmar el seu plor, però en alguns casos resulta fonamental comptar amb l'ajuda d'un fisioterapeuta especialitzat. Des de la fisioteràpia aplicada a l'àmbit de la pediatria es pot incidir tant en la prevenció com en el tractament de patologies.

La fisioteràpia pediàtrica pot incidir tant en la prevenció com en el tractament de patologies

No obstant això, la fisioteràpia infantil habitualment es realitza per tractar nens amb patologies neurològiques i per tractar tots aquells trastorns que limitin la relació del nen amb l'entorn. En aquests casos, els tractaments van encaminats a restablir les funcions malmeses i a guiar el nen en el seu desenvolupament motor.

Hi ha diversos tipus de fisioteràpia, que segons el cas es poden aplicar de manera conjunta o centrar-se només en un tipus d'exercicis:

• Fisioteràpia respiratòria. Ajuda a prevenir i a curar infeccions respiratòries molt comuns en nens petits com la bronquiolitis, la pneumònia, l'asma o l'acumulació contínua de mucositat. Aquesta teràpia es basa en la instauració d'un bon patró respiratori per a una bona oxigenació del cos, i en el drenatge de secrecions per ajudar a netejar aquestes vies que, en el pitjor dels casos, poden haver estat obstruïdes i, per això, poden col·lapsar, fins i tot, part del pulmó.
• Neurofisioteràpia. Aquest tipus de fisioteràpia està indicada per a nens amb danys cerebrals de qualsevol tipus i, també, per a nadons en els quals es detecti un cert retard en la seva interconnexió neuronal. Si no es gira sol, no gateja o no repta quan ja hauria d'haver començat a fer-ho de forma espontània, la fisioteràpia pot ser una solució.
• Fisioteràpia traumatològica. Està orientada a tractar problemes traumatològics, des de deformacions vertebrals congènites o provocades pel part fins a qualsevol tipus d'escurçament muscular, com la torticoli.

Tanmateix, aquesta disciplina també està indicada per millorar la qualitat de vida de qualsevol nen (independentment de si té alguna patologia o no), ja que ajuda a potenciar el desenvolupament psicomotor, la força muscular, l'estabilitat i els moviments articulars.

La fisioteràpia està indicada per millorar la qualitat de vida de qualsevol nen

De fet, hi ha estudis que apunten que el massatge infantil provoca una sèrie de canvis fisiològics i orgànics que beneficien el nadó o el nen: millora les funcions bàsiques de l'organisme, afavoreix el son i fomenta la relaxació; a més de millorar el vincle afectiu entre pares i fills.

El massatge millora el vincle afectiu entre pares i fills

En aquest cas, la família hi juga un paper primordial, per això sovint també s'ensenya als pares a repetir els exercicis a casa, per garantir així un bon desenvolupament del menor, ja que en els seus primers anys de vida es formen les habilitats més importants d'un ésser humà com ara la coordinació motora, la intel·ligència cognitiva, la destresa lingüística i la interacció social, les quals actuen de manera fonamental en la seva connexió amb el món que l'envolta i amb les activitats amb què se sent més a gust. De la mateixa manera, la fisioteràpia fomenta el desenvolupament psicològic dels nens i ajuda a millorar l'atenció, a augmentar l'autoestima i a centrar-se en l'aprenentatge.

No hi ha dubte que la pell és el teixit més gran del cos humà, i a través d'ell es transmeten molts missatges al cos, d'aquí la importància d'aquesta disciplina, que aconsegueix reparar parts del cos mitjançant el contacte físic.