Quintades, una tradició qüestionada

Establir límits entre el que resulta graciós o el que és molest no sempre és fàcil. En aquesta ocasió no es tracta de determinar si un acudit és dolent o bo sinó de què algunes activitats que es relacionen amb la celebració de ser universitari de primer any creuen els límits del que és simpàtic i divertit.

L'arribada a la universitat és un inici d'una etapa de maduresa: suposa autonomia respecte del nucli familiar però també la necessitat de la sensació de pertinença a un grup, i els tot just 17 o 18 anys que solen tenir els estudiants de primer any de grau els fa vulnerables davant els companys d'estudis curtits que ja van passar per aquest ritual; ara són ells el que marquen territori i distància amb els novells.

Les formes sí que importen

No hauria d'estar prohibida la celebració per arribar a la universitat però resulta que sí que importen les formes de celebració. Hi ha tradicions que realment ofereixen l'oportunitat a l'estudiant nouvingut de conèixer altres companys i companyes, en què les activitats són lúdiques, esportives i integradores per a tots els seus participants. Però s'han popularitzat les pràctiques abusives en les que accions com forçar a beure alcohol fins a produir vòmit, empènyer o bufetejar els novells per part dels alumnes veterans s'han normalitzat i ara són part del ritual de benvinguda.

De la broma al delicte

El ple del Senat va aprovar, l'any 2014, una moció a la que es van unir més de 125 col·legis majors i residències universitàries per la qual s'instava al govern a adoptar mesures contra les quintades. La divulgació de la possibilitat de denunciar aquests comportaments vexatoris va començar gràcies a la feina de l'associació No más novatadas, que facilita la denúncia d'aquestes conductes així com altres actituds d'assetjament entre universitaris.

Alguns grups d'estudiants veterans d'universitats convoquen els novells en espais allunyats de la pròpia universitat com polígons industrials o platges on se'ls convida a fer proves anomenades «de baptisme». El 2013, sis alumnes d'una universitat de Portugal van morir ofegats al mar en ser obligats a romandre sota l'aigua com a prova d'iniciació davant la vigilància impassible dels seus companys veterans. Des de llavors, totes les residències universitàries han prohibit totalment qualsevol pràctica de «quintades».

Les residències universitàries prohibeixen les quintades

Els rectors de moltes universitats fan crides als estudiants cada inici de curs perquè no es realitzin quintades vexatòries i recorden que estan prohibides, però resulta difícil controlar les activitats dels alumnes fora dels campus. Les residències estudiantils són entorns més protegits i controlats on un comportament inadequat pot suposar l'expulsió i el pagament de multes econòmiques.

«Les normes de comportament són irrenunciables en un espai de convivència format per una comunitat de 320 persones on alumnes de grau, màster i postgrau juntament amb alguns professors comparteixen espai», ens indica el director de la Residència Universitària Sarrià, una de les residències de referència de la ciutat comtal situada al carismàtic barri de Sarrià. Tot comença amb un procés de selecció dels candidats a residents i un estudi del perfil personal i familiar de cada aspirant pel departament d'admissions. El candidat o candidata és entrevistat en persona en diverses ocasions i si és acceptat ha de dipositar 2.000 euros en concepte de fiança que se li retorna en finalitzar la seva estada. «La filosofia de la nostra residència se centra en fomentar l'excel·lència acadèmica i un alt rendiment en els estudis, per la qual cosa el nostre nivell d'exigència és màxim pel que fa a comportament i actitud del resident».

Les quintades són una benvinguda als estudiants que ja no fa gràcia, i per a les famílies dels estudiants de primer curs que han de residir fora de la llar pot ser un factor a tenir en compte quan es decideix si residir en un pis d'estudiants a Barcelona o bé en una residència universitària on hi ha més control i hi imperen les normes de convivència.

Foto: drets d'ús editorial, La Crónica de Badajoz